Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albercoc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albercoc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
El següent pas després d'haver-nos après el poema era posar-nos davant de tots els companys i recitar-lo de memòria. Penso que el fet de recitar-lo de memòria és millor que llegint el poema ja que pots expressar millor els sentiments que et transmet. A través d'aquesta recitació, hem pogut experimentar si el nostre to de veu era l'adequat, on miràvem durant la recitació, la gesticulació, el control dels nervis, la posició del cos, entre d'altres.
Penso que aquesta recitació ha sigut una bona experiència i veure'ns gravats després d'haver recitat ha sigut una bona aportació a aquest treball ja que pots veure les teves errades i corretgir-les de cara al futur. Tanmateix, l'autoavaluació que hem fet ens ha servit per parar-nos a pensar en tots els aspectes que hem posat en acció quan recitàvem i per reflexionar sobre aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada